El Jardí Botànic de la Universitat de València va ser fundat el 1567. Durant més de 200 anys va ser un hort de plantes medicinals, lligat als estudis de Medicina. Fins el s. XIX, va ocupar diferents llocs en la ciutat de València. Fou l’any 1802 quan la Universitat el va traslladar definitivament a l’Hort de Tramoieres, fora dels murs de la ciutat, en les rodalies del convent de Sant Sebastià, prop de les Torres de Quart. 

 

Al llarg del s. XIX s’hi donaren classes de botànica i es realitzaren assaigs d’aclimatació de plantes d’interès agrícola. Durant el s. XX, el Botànic va sofrir un llarg període d’abandó fins que, el 1987, la Universitat va iniciar un projecte de restauració integral que conclogué al 2000. 

 

Actualment el Jardí dedica la seua investigació al coneixement de la diversitat vegetal, la conservació de les espècies rares, endèmiques o amenaçades de la flora de la mediterrània i la conservació dels hàbitats naturals. A més, té una incessant activitat educativa i cultural portada a terme pels gabinets de didàctica i de cultura i comunicació.